comunicació

Competència comunicativa

Utilitzar i aprendre una llengua no és només fer servir o adquirir el codi o el conjunt de formes lingüístiques, sinó que implica adquirir tota una sèrie d'habilitats que orienten sobre com usar aquest codi en les diferents ocasions de comunicació que es produeixen en l'entorn de que el parlen. 

Les persones anem adquirint i desenvolupament una capacitat relacionada amb el fet de saber quan podem parlar o quan hem de callar, des de la nostra infantesa, adquirim coneixements no només de gramàtica.

Es manifesta tant en els sistemes primaris com en els sistemes secundaris

• Sistemes primaris: són els de la comunicació quotidiana, serveixen per l'intercanvi comunicatiu, necessari per a tots els rols que implica la vida en societat
• Sistemes secundaris: són els de major elaboració i complexitat. Requereixen més capacitat cognitiva del parlant-oient real en la seva tasca de codificar i descodificar textos.

Competència comunicativa:

És el terme més general per definir la capacitat comunicativa d'una persona, capacitat que abraça tant el coneixement de la llengua com l'habilitat per utilitzar-la. L'adquisició es configura a partir de l'experiència social, les necessitats i motivacions, i l'acció, que és alhora una font renovada de motivacions, necessitats i experiències.

4 Habilitats lingüístiques

 Llegir: és un procés actiu, per què qui llegeix ha de construir el significat dels text, es a dir, el significat que té un escrit no es un replica del significat que l'autor va voler donar-li. És aconseguir un objectiu, ja que sempre llegim per algun motiu, els objectius poden ser variants, determina el tipus de lectura, les estratègies i el control. És un procès d'interacció entre qui llegeix i el text, el lector ha de fer-se seu el text relacionant-lo amb el que ell ja sap. És implicar-se en un procés de predicció i inferència continua.

Escriure: és el procés a través del qual es produeix un text escrit significatiu, va molt més enllà de posar lletres en un paper, hem de tenir en compte altres aspectes. Tres tipus d'aspectes: formals, lingüístics i discursius.

Parlar: és expressar el nostre pensament, mitjançant el llenguatge articular, de forma coherent, clara i amb correcció i adequació a la situació comunicativa.

Escoltar: no es percebre sons, si o comprendre un missatge a partir d'entregar un procés cognitiu de construcció de significat i d'interpretació d'un missatge o discurs pronunciat oralment. Implica demanar un paper actiu i participatiu, demanar un respecte per l'emissor i les seves idees, demana ser objectiu per intentar entendre que en vol dir l'altre, el que sap és descobrir els objectius, els propòsits del orador, sap descobrir les idees principals del missatge del orador, sap relacionar el missatge i parlar si escau quan acaba l'orador.

Bon comunicador
Dies enrere, a la classe de Coed, vam portar un personatge conegut que nosaltres pensem que és un bon comunicador.
Jo vaig portar en Pep Guardiola, ja que crec que té totes les caracterísitques necessàries per ser un bon comunicador.

-és directe i clar
-segur de si mateix
-quan parla, la seva velocitat i pronuncia es l'adequada
-parla amb coherència i amb educació
-molt expressiu
-sap que dir en tot moment a la premsa
-genera confiança
-utilitza un llenguatge proper els altres



També es van parlar d'altres com l'Eduard Punset, en Josep Cuní, la Pilar Rahola, Andrès Buenafuente, en Gandhi, en Ramón Pallisé...

són personatges tant diferents, però una cosa que tenen en comú es que són molt intel·ligents, i que el missatge que volen transmetre, arriba al públic.


Un seguiment:
Durant unes setmanes.. hem estat buscant un bon comunicador que poguéssim seguir el seu dia a dia, les coses que feia, els actes, si publicava algun llibre alguna noticia, les xarxes socials que utilitza, etc.
El meu grup hem escollit en Risto Mejide, aquí us deixo el prezi que hem fet servir per la nostra exposició.
Aquesta exposició la he fet juntament amb la Gemma Jurado, la Ester Gómez i la Marta Cortés.